dimecres, 11 d’abril de 2007

Fa uns dies es va presentar a la televisió un programa el qual tracta d'unes dones, que durant dos o tres mesos, eren sotmeses a diverses operacions d'estètica per acabant presentant un abans i un després del seu cos. Una d'aquestes dones va patir uns problemes greus que la va a dur a estar a la UCI d'un hospital i en coma durant tres dies i la família so en savia res.

Aquesta senyora va presentar denúncia al Jutjat per negligència per part del programa i per amagar informació els seus familiars, aquests reclamen una indemnització pels danys i perjudicis.

En primer lloc, aquesta senyora o els seus familiars, no tenen dret a interposar cap denúncia pels motius següents:
  • Son elles qui sol·liciten per escrit el poder formar part del programa, per això es fan uns castings per triar les persones més adequades.
  • Una vegada s'ha triat un grup, es fan unes visites amb psicòlegs per descartar a les que no poden arribar fins al final, o tenen algun problema de personalitat o d'algun altra tipus.
  • Abans de començar amb les intervencions, s'els esplica tot el desemvolupament, les probes que es fan, els riscos que comporten, perquè no tenim que deixar de pensar que encara que es tracti d'un programa de televisió, són operacions reals i totes les operacions porten un risc.

Estem d'acord que va haver-hi complicacions a una de les operacions, però en tres dies va quedar resolta i en cap moment, segons els metges especialistes, va perillar la seva vida. No es va avisar a la seva família per dos motius, per no existir perill per a la seva vida i per tenir-lo signat a un contracte que literalment recull aquesta situació.

Després de sortir de la operació en la que va haver complicacions, es va seguir amb el programa tal i com era previst. Va ser quan es va finalitzar tot el tractament i el canvi radical que van posar la denúncia. Que a banda de haver-se beneficiar del canvi, volen treure més diners amb la demanda.

Per a concluir, tan la productora del programa del canvi radical con les persones que volen ser els mes els més macus del mon, es fiquen a una manipulació que moltes vegades arriba al ridícul, uns per agafar audiència i ser els miés mirats a la seva franja horaria i altres per sortir a la televisió, de vegades es pot arribar a pagar un preu mol alt sobre tot quan es tracta del cos i que en un parell de mesos s'arriban a fer tantes operacions que per via normal es trigaria més d'un any i mig.

Ferran

dijous, 22 de març de 2007

Fito y Fitipaldis


El divendres 1 de desembre vaig gaudir de l`espectacular concert de “Fito y Fitipaldis” al palau Sant Jordi, va ser impresionant. Com a teloners vam tenir als Zodiacs, un altre grup de rock que han començant a triunfar gràcies a actuar en els concerts de la gira dels Fitipaldis.
Tot era ple de gent i jo a primera fila sense acabar-m’ho de creure. Era el primer cop que Fito actuava al palau i esgotava entrades.
En aquesta gira presenta l`últim treball “por la boca vive el pez”, un disc amb tretze cançons boníssimes, número ú a la primera setmana a la venda…¿Què més puc dir?
Sembla imposible, un grup de rock espanyol triunfant en l`era de la música sense gust i on triomfa tot el que sigui comercial. Ell és un geni, i un geni amb molt de gust.
Com espectadora del seus concerts des de que tinc quince anys, puc dir que trobo a faltar la intimitat de les sales petites, però aquest és “l`afecte” secundari de l`exit, on erem 500 ara som 18.000, i jo una d`elles.

Lorena Massironi

dimecres, 21 de març de 2007

Maltracte als animals, conte adaptat.

Vet aquí una vegada que al bosc dels animals hi vivía, en una casa molt petita, un home dolent que no respectava als animals.

La seva casa era sota les muntanyes prop del riu, La casa n'era plena: d'abrics de pell, de gàvies amb conills i d'altres animals; treïa profit de tot el què pogués d'ells.

Un dia qualsevol quan el so9l brillava molt, els animals van decidir jugar a fet i amagar per passar l'estona. En Claudis, un conillet molt maco, i en Trepi, un esquirol molt simpàtic van amagar-se darrera un arbre. Mentrestant l'home que era caçador vigilava per l'altre cantó, li agradaba molt la pell dels dos petits protagonistes per fer-se uns guants.

De sobte, l'home es va preparar per atrapar-los i quan era a l'últim moment va aparèixer en Petit, un gran ós que estaba molt enfadat. Li va fer un crit ferotge i el caçador va còrrer fins a casa seva.

A la nit els animals cansats d'en Joan van reunir-se per donar-li un petit ensurt. Desprès de molt rumiar-s'ho van trobar una idea brillant: li van preparar un parany.

L'endemà quan el sol sortia en Joan ssortí com cada dia trabuc en mà. Quan arribà al bosc dos llops van espantar-lo fins que van fer caure'l a terra, moment en el qual van aparèixer els altres animals del bosc per socorre'l. En joan, molt agraït, es va portar bé per sempre més i va respectar als animals del bosc.


Alba Lázaro.

CONSUMISME, per Alba Lázaro.

Fa deu anys aproximadament el consumisme s'ha vist augmentat de manera considerable i de forma general en tots els sectors econòmics i socials.

Un d'aquest exemple és la política d'Inditex, una important cadena de roba. Aquesta gran multinacional, per sorpresa de molts, es va iniciar en un petit magatzem situat a la casa de l'home que avui és a la llista dels més rics del món.

Amb l'ajut de la seva dona va començar fent diversos cosits per a pantalons texans, en aquest moment l'empresa té una àmplia varietat de marques enfocada a satisfer diverses tipologies de consumidors/es: tot depèn de la seva edat, del gust i de l'exigència de cadascú.

És per aixó que aquesta empresa es divideix en sis submarques diferents: Zara (la més antiga de totes), Máximo Dutti, Berska, Stradivarius, Pull and Bear i Oysho.

Pel que fa al consumisme trobarem una de les causes principals a l'estràtegia empresarial: Zara ha eliminat les clàssiques temporades d'hivern i d'estiu. Els seus clients poden arribar a visitar aquesta botiga vint vegades l'any, puix que els dissenyadors/es de les marques poden arribar a treure quinze collecions anuals.

Un dels principals aspectes que fan augmentar les arques de la marca és que fabriquen pocs models i talles, fent que el producte sigui escàs i exclusiu, per tant més desitjable.

Desprès d'aquesta informació observem que avui en dia no comprem per necessitat sinó perquè la societat ens incita de forma constant a través de teories de màrqueting a caure a la boca del llop.


Alba Lázaro.

dimarts, 20 de març de 2007

El ratoli i el lleó (Rosana Sola Pérez)


Aquest conte ho contava jo als meus nens on jo treballava,
perquè va sobre el bonic que és l'amistat.


Una vegada hi havia un ratolí que va sortir del cau y va veure un enorme
lleó.
El lleó se´l volia menjar, i el ratolí li va dir:
-Si us plau,lleó deixa´m anar, potser un dia em necessitarás.
El lleó li va contestar:
-Com vols que et necessiti a tu, tan remenut con ets.
Al final el lleó compadit de veure alló petit al seu davant,el va deixar
anar.
I el ratolí es va anar molt content cantan una canço per què li va salvar
la vida.
Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles desde el bosc eran del
senyor lleó.
Quan va arribar al lloc d´on venien els crits, va veure el lleó atrapat
en una xarxa per què hi havia caçadors al bosc.
El ratolí li va dir:
-Jo et salvaré
El lleó li va contestar:
-Tu, ets massa petit, no tens força per deslligar-me.
El ratolí va començar a rosegar la corda de la xarxa i
el lleó es va salvar.
El lleó estava molt content per què el ratolí li va salvar la vida.
Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.

Rosana Sola Pérez

dijous, 15 de març de 2007

Benvinguts/des

Aquest racó neix amb la voluntat de ser alhora una eina i un altaveu per a estudiants/es de Català de l'CPA "Gran Sol" de Badalona. Aquest racó és propietat vostre.

Podreu penjar les vostres produccions i comentar les produccions dels vostres companys. Compartir escrits, idees, inquietuds, en definitiva: CONSTRUÏR CONEIXEMENT.

No hi ha més regles que les implícites en la bona convivència i la salut mental. No obstant aquest espai és lliure i podeu fer-hi el que us plagui: podeu penjar recursos, ajudes, enllaços, notícies, escrits, opinions, fotografies, i tot alló que considereu interessant per ser compartit.

Endevant les hatxes, doncs.